Abans d'ahir, dissabte, a Barcelona va tenir lloc la presentació del nou projecte de l'arquitecte Usman Haque, CONTROL.BURBLE.REMOTE. Amb aquesta nova estructura a Barcelona, Haque va voler tornar a acostar la ciència, l'arquitectura i l'art tal com ja havia fet amb anterioritat a Londres i Singapur. Adjunto el vídeo que vaig gravar i una de les imatges que vaig fer. Per més informació i imatges consulteu el bloc pepquimic.wordpress.com (http://pepquimic.wordpress.com/2010/02/28/control-burble-remote-la-jornada/).
L’activitat CONTROL.BURBLE.REMOTE (CONTROL.MURMURI.REMOT) ve complementada amb tres activitats de divulgació científica que ens permeten entendre millor com funciona la teranyina de globus fibres de carboni, fil de pescar, leds i transmissors que conformem d’esdeveniment.
1. GLOBOMETRIA: GEOMETRIA + GLOBOFLÈXIA
En l’estructura construïda a CONTROL.BURBLE.REMOTE /CONTROL.MURMURI.REMOT descobrim com Usman Haque dissenya estructures arquitectòniques complexes amb formes geomètriques molt simples i alhora comuns a la natura com l’hexàgon.
Aquest taller participatiu proposa que els visitants construeixin amb globus la seva forma geomètrica, entenguin com està dissenyat el Control.Burble.Remote i finalment mostrar com aquestes formes geomètriques omplen la natura i aconsegueixen una enorme complexitat amb la suma de formes geomètriques simples.
DIA: Dissabte 27 febrer
HORA: MATÍ: de 12 a 14h.
TARDA: de 17h a 19h.
LLOC: Arts Santa Mònica. La Rambla 7. M-L3Drassanes T93 567 11 10
PÚBLIC: PÚBLIC FAMILIAR
ACTIVITAT:GRATUÏTA
2. LEDS, LLUMS I DIBUIXOS A L’AIRE
La llum LED està revolucionant la manera d’il·luminar. Semàfors, panells informatius, fars de cotxes, pantalles planes... Amb un rendiment energètic extraordinari ben aviat les nostres cases estaran il·luminades amb LEDS i deixarem enrere més de cent trenta anys d’il·luminació incandescent.
Veniu a gaudir d’un workshop interactiu on descobrireu què són i com funcionen els LEDS i per què aquesta font de llum lleugera i manejable està dins dels globus de Control.Burble.Remote. Participeu alhora en la construcció de la font de llum més senzilla del món per pintar un quadre lumínic a l’aire.
DIA: Dissabte 27 febrer
HORA:TARDA: de 17h a 19h
LLOC: Arts Santa Mònica. La Rambla 7. M-L3 Drassanes T 93 567 11 10
PÚBLIC: PÚBLIC FAMILIAR - JOVES I ADOLESCENTS
ACTIVITAT:GRATUÏTA
3. MÒBILS, ONES TRANSVERSALS I POLARITZADORS
Mòbils, ràdio i televisió, comandaments a distància... tots ells tenen una cosa en comú: utilitzen les ones electromagnètiques per comunicar-se. Aquest taller proposa endinsar-se en el món de les ones per entendre: Què són? Com s’ho fan per enviar informació? Però, sobretot, per què a Control.Burble.Remote utilitzen aquesta tecnologia per interaccionar amb els globus?
Gaudiu d’una activitat participativa on us proposem descobrir un món extraordinàriament quotidià alhora que desconegut: les ones electromagnètiques. Atreviu-vos a construir la vostra ona transversal i descobrir com viatja l’energia i la informació al nostre voltant.
DIA:Dissabte 27 febrer
HORA:TARDA: de 17h a 19h
LLOC: Arts Santa Mònica. La Rambla 7. M-L3 Drassanes- T 93 567 11 10
PÚBLIC: PÚBLIC FAMILIAR
ACTIVITAT: GRATUÏTA
Ei Escolteu! Traieu els vostres comandaments a distància!
Convidem a tots els membres del públic a participar en un espectacle urbà: un núvol de colors flotant que pren vida a través de la manipulació directa i la col·laboració de la gent que està sota. Tot el que heu de fer és portar qualsevol tipus de comandament a distància: el de la tele, el de la cadena de música, el del portàtil Apple, el del DVD – premeu els botons que vulgueu i qualsevol d’ells serà capaç de controlar, influir i “pintar” els colors del Control.Burble.Remote! (control.murmuri.remot).
Meitat instal·lació, meitat acció, el núvol flotant mesura aproximadament uns 25 metres d’alt i 14 d’ample. Consisteix en una xarxa teixida de multimonofilaments; una superestructura a la qual es lliguen un centenar de globus, cada un d’ells conté un sistema electrònic programat per encendres quan rep les senyals infraroges d’una gran varietat d’aparells de control. Gairebé tots els comandaments a distància i qualsevol dels seus botons haurien de tenir un efecte en el disseny. La contribució individual de la gent es converteix en una part integral d’una espectacular i efímera acció urbana.
Els comandaments a distància ens són més familiars com elements de confinament: necessiten que adoptem relacions estrictes basades en la reclusió i en el consum cap als nostres aparells i dispositius electrònics. Són objectes individualistes, domèstics i atomitzadors que ens controlem més del que nosaltres els controlem a ells. En Control.Burble.Remote, aquesta relació fa un gir de 180 graus. El públic es converteix en l’artista i la relació de la gent amb els seus comandaments a distància i entre les pròpies persones s’externalitza, es posa en comú i es torna més sociable.
Control.Burble.Remote, que celebrarà la seva premiere mundial a Barcelona, forma part d’una sèrie d’experiments de participació que hem anat desenvolupant al llarg d’aquests últims set anys, començant amb Sky Ear a Fribourg (2003), Open Burble a Singapur (2006) i la Burble més recent a Londres, que va inaugurar la London Fashion Week el 2007. Tots aquests projectes utilitzen materials de base semblants (globus programables que s’encenen i que es poden configurar de mil maneres diferents) per tal d’aconseguir diferents interaccions: via mòbil en el cas de Sky Ear; a través del disseny i la manipulació directa del públic en el cas de l’Open Burble; i a través del tremolor físic: empenyent-lo, girant-lo, sacsejant-lo en el cas del Burble a Londres. Cada iteració dels projectes és una nova evolució en la seva forma, coreografia i interacció – i cadascuna d’elles suposa noves estructures de participació.
Divendres vinent, dia 19 de febrer, la Universitat de Girona t'obre les portes per oferir-te la millor oferta per als teus futurs estudis universitaris.
Demà passat podràs gaudir de les activitats informatives que tindran lloc als 3 campus de la Universitat (Campus Barri Vell, Campus Centre, Campus Montilivi) així com a l'Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia i a l'Escola Universitària de Fisioteràpia Garbí. Per consultar l'horari de les diverses activitats que tindran lloc a cada Facultat i Escola clica aquí.
Concretament a la Facultat de Ciències t'oferirem diverses activitats que començaran a 2/4 de 10 del matí i acabaran a 2/4 de 2. A més a més de les xerrades informatives de cadascun dels 4 graus que s'hi imparteixen (Biologia, Biotecnologia, Ciències Ambientals i Química) podràs gaudir de tallers relacionats amb aquestes disciplines científiques, com observacions microscòpiques de mostres biològiques o un taller de levitació per superconducció, visites guiades per la Facultat i molt més.
La UdG també obre les seves portes onlie, especialment per als joves preuniversitaris. Així pots descobrir la universitat mitjançant les xarxes socials i les diferents eines 2.0 on hi és present (Facebook, YouTube, Twitter,...). Per això la UdG ha creat el web 4u.udg.edu per descobrir-les, la UdG x tu!
Divendres 19 no et quedis a l'institut,vine a la Universitat!
No deixis que t'ho expliquin els teus companys,viu la UdG en 1a persona.
Realització d'un experiment de física recreativa pel programa "Sé lo que hicisteis" de La Sexta. Implosió d'un bidó.
El fonament físic d'aquest experiment rau en crear una diferència de pressió tal que la pressió a l'interior del recipient sigui força inferior a la pressió exterior, la Patmosfèrica, de manera que quan això es compleix la Patmosfèrica esclafa literalment les parets del bidó cap al seu interior. Per tal de dur a terme l'experiment només cal disposar d'un bidó, un a bona font de calor (un parell de fogonets o bé una plata de forn plena d'etanol la qual encendrem), aigua i un parell de regadores amb aigua freda. És molt important que el bidó no tingui cap esquerda ni forat i que disposem del seu tap. El procediment que hem de seguir és el següent:
Situar el bidó elevat amb l'ajuda de totxanes o teules per tal de que la font de calor es pugui situar sota de la seva base, tal com es mostra a la següent imatge.
Addicionar aigua dins el bidó (més o menys 1 L d'aigua per un bidó de 200 L de volum).
Encendre la font de calor a la base del bidó, hem de deixar el bidó obert per dalt. El volum d'aigua líquida que hem introduït al bidó s'anirà escalfant, el vapor d'aigua anirà ocupant tot el volum del bidó i anirà pujant per la seva baixa densitat tot desplaçant l'aire que inicialment omplia el bidó. Ara podem anar observant com per l'obertura del bidó va sortint el vapor d'aigua (el que observem és la seva condensació al sortir per l'obertura i trobar-se amb l'aire fred de l'exterior, tal i com l'observem sortint de les xemeneies de certes indústries o bé de la nostra pròpia boca els dies freds d'hivern), el qual va fent sortir l'aire que omplia el bidó.
Quan ja faci estona que observem com surt vapor d'aigua per l'obertura del bidó considerem que tot el seu volum és ocupat per vapor d'aigua (considerem que no queda aire al seu interior) i procedim a tapar el bidó (ben roscat), retirar la font de calor i començar el procés de refrigeració de les parets del bidó amb l'ajuda de regadores plenes d'aigua freda. Aquest 3 passis s'han de fer ben depressa per evitar que entri aire al bidó o la seva refrigeració massa lenta.
Ara només cal anar refrigerant el bidó amb aigua freda fins que implosioni. En funció de la resistència del mateix bidó el procés serà més o menys ràpid i violent/sorollós. A l'anar refredant el bidó des de fora, aconseguirem que el vapor d'aigua que l'omple (si tot ha anat bé gairebé tot ha de ser vapor d'aigua) condensi, de manera que l'aigua es contraurà provocant una disminució de la pressió interior del bidó, crearem un buit parcial al seu interior i això es veurà reflectit per la violenta implosió quan l'estructura del bidó no pugui aguantar més la, ara tan alta, pressió atmosfèrica.
Esquema gràfic del procés físic que té lloc al bidó:
Des de que hi ha coses a comunicar ha sorgit la necessitat d'enginyar mètodes per enviar missatges a una persona, o grup, d'una forma selectiva. Entre companys de guerra, entre membres d'amors prohibits... en situacions tant contraposades sempre hi ha hagut aquesta necessitat d'ocultar missatges per tal de que, d'entre tota la gent a la que pugui arribar, només les persones amb les que es vol establir la comunicació puguin arribar a llegir-lo i processar-lo adequadament. Així van néixer l'esteganografia i la criptografia. No hem de confondre els 2 conceptes (com jo feia fins ara, gràcies Miquel!), l'esteganografia consisteix en l'art d'ocultar missatges i la criptografia consisteix en la modificació d'un missatge per tal de fer-lo intel·ligible per qui no està d'acord amb l'emissor, de manera que fa el misstge. L'esteganografia amaga l'existència del missatge i la criptografia amaga el seu significat.
Romeu i Julieta al famós balcó de can Capulet.
Un dels mètodes d'ocultar missatges consisteix en escriurel's amb un líquid incolor (la tinta invisible). El que és absolutament necessari és el coneixement, per part de l'emissor (Alícia) i el receptor (Bob), d'un mètode per revelar aquesta tinta i fer-la visible (i és preferible que els que interfereixin el missatge no coneguin aquest mètode). Mitjançant diversos compostos dissolts incolors podem crear tintes invisibles si és que aquests reaccionen amb dissolucions d'altres compostos on els productes de reacció presenten coloració. D'aquesta manera, gràcies a la química podem ocultar i descobrir missatges. Avui he gravat aquest vídeo on veiem un exemple de 4 tipus diferents de tintes invisibles que fem visibles per reacció amb 3 tipus de reveladors. Ara gaudim en la bellesa i la possible utilitat del procés, properament ja citarem els reactius emprats i les reaccions químiques que tenen lloc.
Malauradament aqueta forma tan romàntica d'enviar missatges secrets es va perdent, tot i que hi ha tot un món apassionant de noves tècniques criptogràfiques aplicades a les eines de comunicació 2.0 on els fluxos d'informació clau, que ha de ser confidencial, són immensos. Investiguem-hi, juguem-hi!
Benvinguts al bloc de divulgació científica PepQuímic!
Sóc en Pep Anton Vieta Corcoy, vaig néixer a Blanes el 1986 i sóc llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Girona, 2009.
L'objectiu d'aquest bloc és divulgar la ciència, que és a per tot arreu i que tant m'apassiona.
Ciència quotidiana per a la vida quotidiana!
Cal dir que us recomano visitar el bloc pepquimic del wordpress, on la ciència quotidiana fa un parell d'anys que es manifesta i, si tot va com ha d'anar, ho seguirà fent. Aquest bloc l'acabo de crear per a experimentar amb el blogspot tal i com el professor de Comunicació Científica (@comcient), assignatura transversal de màsters udg, ens ha recomenat.
